TRADUCTOR

English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean Arabic Chinese Simplified

DIA 7 FUENTES DE EBRO -- GALLUR

Azofra



DIA 7

 
Surto de Fuentes de Ebro a les vuit del matí i amb la mosca al nas. Ahir, el servei meteorològic ja va anunciar que les ratxes de vent del nord/oest podrien arribar als vuitanta quilòmetres per hora a la zona de Zaragoza.
Quan he entrat al garatge de l'Hostal Elena a recuperar la burra, m'he adonat que hi havia un parell de bicis més amb suport d'alforges.
Varen arribar ahir a última hora em diu la noia.
Em cruspeixo un entrepà de pernil i una Coca-Cola al bar, intentant si més no, fer temps per saber qui són aquest parell fan el Camí Català. Passa el temps però, i veient que no acaben de baixar, opto per seguir el meu camí. El destí decidirà si m'haig de creuar amb ells o no.
El destí...! Osti tu! Mai hagués pensat que acabaria parlant d'aquesta manera.
Ràpidament passo al costat dret de les vies del tren i em dirigeixo cap a El Burgo de Ebro. Allà, i quan ja porto estona amb el Riu al meu flanc dret, puc començar a assaborir un camí com els que m'agraden de veritat; gairebé pla, pista compactada, arribant a petits i tranquils pobles que superes en un tres i no res, abundant vegetació a ambdós costats i un riu a la vista. Tot això, junt amb la moderada velocitat de setze quilòmetres per hora, aconsegueixen que la vetllada sigui gairebé perfecta. Bé, ho seria si no fos perquè el Déu Èol m'emborratxa de vent i em fa fer alguna ziga-zaga.
La veritat és que ahir ja ho van anunciar. A més, pel que sembla bufarà durant tot el dia.
Passo per la Cartuja Baja i arribo a Zaragoza vuit plàcids quilòmetres després. A continuació, i sempre a través d'una pista excepcional, el camí, que de tant en tant m'acosta a l'Ebro, em permet gaudir d'unes bones vistes en una de les plataformes elevades que hi sovintegen.
Entro a la capital de la Comunitat d'Aragó pel carril bici i em llenço a fer fotos en un dels ponts. Allà, i després de veure la marea humana que m'obliga a fer esses constantment, passo a l'altra costat de la carretera principal i entro a la Plaça del Pilar.
Està plena d'"indignats"!!!
Tota mena de reivindicacions; pancartes, manifestacions de llibertat, proclames en contra dels bancs, lliçons de democràcia al govern, etc, es succeeixen en tota la plaça alhora que animen a la gent a participar-hi.
M'hi passejo entre mig, tot passant amb la burra al costat, entre la multitud de tendes de campanya que hi han crescut amb les "últimes pluges" socials.
Entro en una farmàcia coneguda al carrer Alfonso I, i compro una pomada que m'ajudi a apaivagar la coïssor de la meva cama. Tinc la picada d'aràcnid molt més que excitada.
És curiós que, a l'any 2009, en el meu primer Camí de Sant Jaume, vaig venir a parar a aquesta mateixa farmàcia. Recordo perfectament que un insecte em va picar (també va ser a Fraga) a la cama dreta i em va fer patir d'allò més.
Puc assegurar que mai més tornaré a fer-hi nit en aquest poble!!!
Només sortir de Zaragoza, quan tot just he arribat (amb ajut d'un parell de transeünts) a Montzalbarba, el vent, el maleït vent, comença a bufar amb una intensitat impensable fins aleshores.
La burra i jo al damunt, no només anem fent esses contínuament, sinó que, a més a més i en contra del que podria arribar a pensar, gairebé no puc avançar. És increïble la força del vent en aquest lloc. Aquest, que fins fa una estona ho feia de forma moderada, ara, no deixa de bufar ni un sol segon i m'obliga a posar el pinyó més gran. És com si fos una pujada contínua, quilòmetre rere quilòmetre (la pista és plana), i no vegis com crema això.
Utebo, Casetas, Sobradiel, Torres de Berrellén i Alagón, son els pobles que passo mentre em barallo amb les inacabables i alhora feixugues ratxes de vent. Estic tant rebentat per culpa del maleït aire que no paro ni a dinar. Si ho faig, és gairebé segur que no tornaré a agafar la burra. A més, se m'ha ficat al cap anar a pernoctar a Gallur, la petita localitat de dos mil nou-cents habitants situada entre el Riu Ebro i el Canal Imperial d'Aragó.
Falten vint-i-dos quilòmetres per arribar a Gallur i jo ja n'estic tip del vent.
De tant en tant, emprenyat fins a la medul·la i quan la intensitat supera el que el meu cervell considera excessiu o anormal, em "foto" a cridar amb totes les meves forces renegant d'Èol. Només saps fer aixòem poso a escridassar que pasa? No pots impedir que avanci, veritat?
No només m'esplaio amb els crits, d'aquesta manera tan poc ortodoxa i vulgar, també faig desaparèixer de la meva ment les ganes de llençar la burra a les bardisses i posar-me a plorar. Ja està bé de vent, collons!!! De veritat que em venen ganes de plegar i llençar-ho tot a la merda (inclosa la bici).
Per sort, tota aquesta mala sang, normalment desapareix quan tot torna a la normalitat. Però, aquest no és el fet d'avui. El vent, no només no para de cap de les maneres, sinó que, a més a més sembla que ha augmentat la seva intensitat. Déu meu, gairebé no puc pedalar!!!
Arribo a Gallur com puc, amb les cames de vacances.
Aquest matí, abans de sortir de Fuentes de Ebro, he vist a la guia que hi ha un alberg municipal al carrer Virgen del Pilar s/n. Som-hi doncs! A buscar-lo!
Després de preguntar a un avi, que per cert, m'ha obsequiat amb una loquacitat excessiva, faig un parell de voltes pel poble i acabo rendit. Si! Si! Aconsegueixo trobar-lo.! Tancat!!!
Entro en una botiga de queviures just al centre neuràlgic del poble (intento evitar l'avi d'abans) , a veure si em poden aconsellar d'on passar la nit.
El Bar Restaurant El Colono és l'únic lloc on pots pernoctarem diuen és l'únic hotel a aquesta petita localitat. Estaras molt bé, és un quatre estrelles.
Quatre estrelles?
Si! Ja ho sé! És una mica car, però, no hi ha res més.
Trenta vuit euros!!!
Entre la llanda i aquest hotel em quedaré encarcarat pel que queda de travessapenso, encara més emprenyat per cert; no feu descomptes als soferts pelegrins?
Això hauré de preguntar-li a la jefaem diu aquella romanesa a qui estan a punt d'esclatar-li els botons de la pitrera ja t'ho diré demà al matí.
La barra del bar, per cert, plena d'avis, és una disbauxa contínua pels encants d'aquella dona.
L'exuberància és tan gran, però tant, que dona la sensació que si un d'aquells botons s'arribés a trencar, podria córrer el risc de sortir disparat i matar a qualsevol. Impressionant!!! M'imagino que aquest és el mateix adjectiu que li han donat els avis que no li treuen l'ull de sobre. Això si! Tots consumeixen cafè rere cafè. I això... bé, considero que és una bona tàctica comercial.
Una cambra esplèndida!!! Faltaria més, tenint en compta que m'ha costat un ull de la cara.
Després de descansar una bona estona i d'haver maleït de nou al Deu del vent, surto a passejar pel poble.
Just al moment d'obrir la porta de l'habitació, veig un noi amb la faç més o menys desencaixada i carregat amb alforges als braços. Aquest, amb la romanesa al costat, sento que li diu; "Este es el otro ciclista que te he comentado".
"Buenas tardes"li dic" ¿tremendo dia de cierzo, verdad?".
Bona tardaem contesta.
Hòstia!!! Un Català...
Deixo que descansis i ens veiem després, d'acord?
Mitja hora més tard, fent una mica de turisme, i quan pujo per les escales que porten a l'església parroquial de Sant Pere (Segle XVIII), em trobo a l'Àlex allà al damunt.
Àlex, que així és com es diu l'aparentment afable noi de l'hotel, m'explica que és de la Ciutat Comtal però que ha sortit de Lleida fa dos dies, i que si res important ho impedeix (fet poc probable segons ell), pensa arribar fins a Santiago.
Veig que no sóc l'únic que fa el Camí Catalàpenso a l'hora que m'esperono una mica més a més, avui és un dia d'aquells que tens la imperiosa necessitat d'explicar les teves misèries a algú. O ho fas, o rebentes.
Em narra una mica per sobre la seva vida i em confessaAvui he estat a punt de llençar la tovallola. Si demà encara fa aquest vent, agafaré un tren fins a Logroño.
Som a l'ombra de l'església neoclàssica. Aquesta, que resideix al damunt d'un turó, ens obsequia amb unes formidables vistes sobre la vall de l'Ebro i el Canal Imperial d'Aragó.
Me'n torno baldat a l'hotel, on durant una bona estona puc assaborir un fantàstic entrepà de bacó i formatge i una bona cervesa. Ah! I el més important; també de les excepcionals protuberàncies d'aquella dona, que n'estic segur, un dia o un altre deixaran guerxo a algú.
Bona nit.