TRADUCTOR

English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean Arabic Chinese Simplified

DIA 5 TARREGA -- FRAGA

Canal Imperial d'Aragó





   



                                                                           
                                                                           
                                                                                     


                                                                                DIA 5



He sortit de l'Alberg/Residència Ca n'Aleix a dos quarts de nou del matí, abans però, m'he emplenat la tripa a base de pastes, galetes i suc de préssec batejat, molt batejat.
Estic una xic emprenyat, no només perqué ahir a la tarda gairebé no vaig poder visitar Tàrrega per culpa de la pluja. També, però això potser encara és més greu; el fet és que la previsió meteorològica (no només la local, també la nacional) pel dia d'avui, no és que sigui la més idónia per fer-hi una ruta en bicicleta.
Tenint en compte que els dos propers dies, i seguint amb el pla inicial hauria de virar cap al nord/oest primer, i a continuació i un cop passat Huesca, cap al nord, no em veig encoratjat per fer una etapa pre-pirinenca. L'amenaça de fortes pluges i fret és unànime a tots els mitjans de comunicació. A més a més, a tot això, s'hi afegeix la manca d'informació que hi tinc de la zona. L'únic que he aconseguit és un Road-Book amb els noms dels pobles i les respectives distàncies parcials.
Malauradament, i això no em fa gens feliç, hauré de configurar de nou la ruta i dir adeu al Castell de Loarre.
Sóc un gallina!!!
Tàrrega, Vilagrassa, Anglesola, Castellnou de Seana, El Palau d'Anglesola, i així fins arribar a Bell-lloc d'Urgell, on per tercera i definitiva vegada (n'estava gairebé segur que passaria), es trenca un altre raid de la roda posterior.
Ja m'ho va dir el mecànic d'Igualada; quan comences així, cauen tots, un darrera l'altra.
Li pregunto a un vianant (una senyora molt atenta) a veure si sap si hi ha algun mecànic de bicicletes, aquí a Bell-lloc. Si, n'hi ha unem diuperò només arregla punxades. Si vols quelcom més complicat t'hauràs d'acostar fins a Lleida.
Quan falten set quilòmetres per arribar a la capital de la comarca del Segrià, més o menys a mig camí, comença a ploure de nou. Maleïda pluja!!! Ja és el segon dia que m'acompanya.
Amb la roda del darrera de la burra, aquesta, literalment feta un vuit, passo per sobre l'autovia A-2 i enfilo cap la zona industrial de Lleida. Allà, a menys de quatre quilòmetres de la ciutat, estic cavil·lant amb la possibilitat de canviar la llanda d'una punyetera vegada. Si, perquè, no em vull imaginar que passaria si es trenquessin un parell o més de raids en ple desert del Monegros (en cent quilòmetres no hi ha gairebé res), o enmig dels "Montes de León", o pujant a O Cebreiro. M'haig de rascar la butxaca i comprar una llanda nova. Decidit!!!
Arribo a Lleida i travesso el Segre pel pont de Pardinyes. A la dreta, passat un semàfor, hi veig un garatge de cotxes on pregunto on és el mecànic de bicicletes més proper. Tens sortem diuen n'hi ha un aquí mateix, a uns cent cinquanta metres.
Hi arribo en pocs minuts, i sense pensar-m'ho dues vegades els hi dic; Vull una llanda nova. La més econòmica que tinguis però que sigui nova de trinca. Ja n'estic fart de trencar raids.
Entre llanda, muntatge i center look... gairebé setanta euros!!!
Escurat, me'n torno enrere fins trobar l'Avinguda del Segre. Allà, i aprofitant que els núvols deixen passar una minsa escletxa de sol, passo pel Pont Vell i encaro la burra per anar a trobar la Plaça de la Paeria; és l'hora de dinar!!!
Em cruspeixo un menú en un dels molts restaurants que hi ha a la zona, i a continuació i sense perdre ni un minut, em llenço a buscar el Riu Segre per segona vegada. Vorejant-lo molt a poc a poc per no posar en perill la digestió, molt a prop, torno a trobar les sagetes grogues que m'indiquen el camí a seguir.
Segueixo el Segre per una agradable pista en direcció sud/oest, cap a Butsènit i Alcarràs. Allà, igual que l'altra vegada, al 2009, passo a l'altra costat de l'autovia A-2 i vorejo l'"Hostal Cataluña y Aragón". Segueixo en direcció a La Lleitera, ja a la província de Huesca i m'enfilo per una zigzaguejant pista plena d'horts que em portarà fins a una estupenda plantació de nectarines. Me'n cruspiré un parellpenso vaja!!! Mira que tinc mala sort!!! Son verds!!!
Mentre vaig pedalant, sumit en les meves cabòries i pensant on nassos faré nit, de cop i volta me'n recordo de les meves amigues les monges, les del Sagrat Cor de Jesús, a Fraga. Allotjament arranjatpenso no cal pensar-hi més.
Arribo a un punt, passat La Lleitera, on haig de circular per un polígon industrial. Allà, en un petit instant de dubte, veig un cotxe que és posa al meu costat i em diu;
És per aquí. Has d'anar en paral·lel a l'autovia fins arribar a Fraga. Per cert, fa pocs minuts acaba de passar el teu company.
El meu company?li responc ja vaig sol.
Vaja! Doncs acaba de passar un ciclista carregat com tu. Jo pensava que...
Després d'una bona estona de xarrera i d'anar pensant jo qui nassos feia la mateixa ruta, decideixo marxar cap a la capital del Baix Cinca.
Hi arribo després d'una bona estona de patir d'allò més.
Ara, si no recordo malament, és hora d'anar a la Policia Municipal (encara recordo on és) a buscar l'autorització de pernocta per a la llar de les monges. La residència és plenaem diu el Policia però que si vull, que contacti amb el capellà del poble per veure si hi ha lloc al Càmping Fraga. Osti tu! Un càmping! Si! Si!li dic on haig de trobar-lo.
Després d'un munt d'infructuoses voltes buscant la llar parroquial, aconsegueixo trobar-lo i parlar amb ell. Un afable home d'uns setanta-cinc anys, que per cert, és Català, em dóna l'autorització per fer-hi nit i em sella la credencial del Pelegrí. A continuació, i sempre després d'una bona xerrada sobre política i obra social a casa nostra, m'explica acuradament on és el Càmping Fraga.
Hi arribo després de superar una pujada d'aquelles que et deixen baldat, sobre tot, i això es nota, si ja portes una quantitat considerable de quilòmetres a les teves cames. Haig de posar el plat petit!!!
Això no m'acaba d'agradar. El càmping, si així el puc anomenar, sembla tret de la pel·lícula "La matanza de Texas". Tot és molt vell, descuidat i sense el més mínim manteniment. Com si fos una reserva d'indis abandonada enmig del no res. La veritat és que fa mitja por.
Acoquinat, arribo a la recepció (la barra del bar), on sóc atès per una dona que no coneix el significat de la paraula "afable".
Una vegada omplerta la corresponen fitxa de control, jo, que tinc la gola d'allò més seca, faig la imprudència de demanar-li una canya a la senyora. Puajjjjjjj!!!! Que dolenta... m'imagino que feia molt de temps que no sortia cervesa per aquesta aixeta. No té gas!!!
Bungalou número sisem diu passat la piscina.
Piscina?penso em podré banyar a la piscina?
Quan passo pel seu costat, i això ho dic literalment (la piscina és groga degut a la gran quantitat de pol·len de pi que s'hi acumula a la superfície), les ganes de banyar-mi ràpidament desapareixen.
A l'esquerra, passada la recepció, hi ha un parell de tendals enfonsats per la gran quantitat d'aigua que va caure ahir. Les males herbes, fet que em fa pensar que aquesta zona pot estar plegada d'insectes, son a tot arreu. Déu meu, on m'he ficat!penso bé, al menys és gratuït.
Per fi, després d'un parell de voltes amunt i avall localitzo el meu cau (mai millor dit), el bungalou número sis.
Obro la porta com puc i em fico a dins. Allà, la calor (li toca el sol tot el dia) gairebé em fa caure d'esquena. És insuportable!!! A més, ara que m'hi fixo; dos dragons, al veure'm, han sortit corrent del darrera de la llitera. Ahhhh!!! hi ha teranyines a tot arreu i està ple de mosques i mosquits. Jo marxo d'aquí!!!
Giro cua amb la burra i penso; I ara on haig d'anar jo? A gastar-me els diners en algun hotel o pensió? (a Fraga no hi ha albergs). Em "clavaran" un mínim de vint-i-cinc o trenta euros, i ahir ja vaig fer un sobre-esforç econòmic amb la llanda.
Abatut, decideixo quedar-me amb totes les conseqüències.
Haig de mantenir l'esperit auster dels pelegrinspenso.
Quina llàstima no haver pogut anar amb les monges.
Deixo la porta oberta perquè es ventili una mica la Caldera de Taburiente. Alhora, em llenço a desmuntar la burra i començo a "despotricar" i a fer baixar els sants per la mala sort que tinc (altra vegada).
Un cop instal·lat a l'habitació número sis del Ritz, decideixo anar a dutxar-me. A mig fer, i com no podia ser d'altra manera, el temporitzador fa apagar els llums de les dutxes.
A les fosques!!! Això només em passa a mi!!!
Un cop dutxat i canviat, tanco la burra a la cort i me'n vaig a Fraga (a peu) a sopar (el càmping està a un quilòmetre més o menys).
Quan passo pel davant de la recepció, la responsable d'aquell antre, la mateixa senyora que fa una estona m'ha atès, en diu; El càmping obra a les vuit del matí, però si vols marxar abans, pots fer-ho saltant la tanca pel costat esquerra.
Pot estar ben segura que ho faré servir, senyorapenso jo amb un malèvol somriure no ho dubti.
Torno amb la panxa plena passades unes tres hores, ja gairebé de nit. Al caminar pel davant de zona d'acolliment, aquesta amb les llums enceses, veig un parell de gossos (pastors alemanys) que em miren malament. Ja està liada.
Passo pel seu costat dissimulant, com si no hi fossin, però amb un nus a la gola que pensava que se'm sortiria per la boca. Això és un càmping, no? Se suposa que son manyacs, veritat?
Me'n torno a la meva caverna realment esparverat, no només perquè sé que ho passaré malament aquesta nit amb la calor, també perquè quan vagi al lavabo a la matinada (ho faig cada dia), en trobaré els gossos de cara...
Mira que fa calor, però, per evitar la gran quantitat d'insectes que hi ha, em fico dins el sac de dormir i tanco la cremallera fins a dalt de tot. Déu meu, això és una sauna!!! Em moriré!!!
Si! Si! Em moriré! Però de fred.
Em desperto a les dues de la matinada gairebé glaçat. No m'ho puc creure. Es veu que la fusta es refreda molt ràpidament, i com que no hi ha aïllant, doncs... bé, el fet és que haig de fer un pipí, però... encara hi son els maleïts gossos. No sé que fer.
Com que m'imagino que no vindrà d'aquí la brutícia... ho faig darrera el bungalou. Però, haig de fer-ho ràpid, ja que els mosquits m'ataquen amb una virulència inusual. Se m'estan menjant viu!!!
Me'n torno al meu jaç però no aconsegueixo dormir.




A prop de Tudela

Gallur (Canal Imperial d'Aragó)